Activitat
Aneto
La muntanya de l’Aneto (3.404 m) no necessita presentació; és el cim més alt del Pirineu.
Els seus glaciars, la seva privilegiada situació i el seu ambient fan que sigui una ascensió molt alpina.
És una ascensió molt bonica, però cal tenir en compte que també és la més concorreguda, per la qual cosa és la muntanya on trobarem més gent. Si el que volem és fer una ascensió buscant llocs solitaris, hi ha multitud d’alternatives que et puc sugerir.
Cal tenir en compte que és una ascensió molt exigent a nivell físic, amb un desnivell d’uns 1.500 m i un recorregut d’uns 15 km per terreny d’alta muntanya.
Tipus de terreny
L’ascensió a l’Aneto es divideix en tres parts:
Primera part: terreny d’alta muntanya, on cal estar acostumat a caminar per terreny pedregós i sense camins marcats.
Segona part: terreny glaciar, on cal utilitzar grampons durant tot l’any. No cal experiència prèvia amb grampons; de fet, com més aviat millor, ja que es camina més per terreny nevat i és molt més còmode caminar amb grampons sobre neu que amb botes sobre pedra.
La part final del glaciar és més vertical, per la qual cosa cal anar encordats.Tercera part: cresta fàcil però aèria, amb passos de grimpada coneguts com el “pas de Mahoma”. Aquest pas es realitza amb arnès i corda per més seguretat. Cal fer-lo d’anada i tornada.
Horaris, grups i seguretat
Per realitzar l’ascensió amb seguretat cal complir estrictament els horaris d’arribada a punts de referència com llacs, collades o el cim. Si no es compleixen, vol dir que no hi ha forma física per baixar amb seguretat, augmentant el risc de lesions o esquinços. La majoria dels accidents passen durant el descens.
Mai no es dividirà el grup.
L’activitat es realitza amb grups ja formats, per qüestions de seguretat.
Aquí hi ha la taula amb els horaris complir: horaris ascensió Aneto.
La ràtio és de quatre participants per guia, excepte si hi ha gel viu, que serà de dos participants per guia com a màxim.
Rutes i època
La ruta varia segons les condicions del glaciar:
Juny – principis de juliol: ascens per la vessant nord, zona dels Llanos del Hospital. Punt d’inici: Besurta, passant pel refugi de la Renclusa i el Portillón superior.
Accés a la Besurta: fins a finals de juny es pot pujar amb cotxe privat; després cal agafar un autobús abans de l’hotel Hospital de Benasc (uns 6,20 € anada i tornada).
Refugi de la Renclusa: opcional, a 40 min de la Besurta. Mitja pensió: uns 40-50 €.
Desnivell i horari: des de la Renclusa (2.138 m) són 1.400 m fins al cim (3.404 m), unes 5 h de pujada i 4 h de baixada, unes 10 h d’activitat.
A partir de juliol: també per la vessant nord, per`la ruta del Salterillo, cal agafar l’autobús dels Llanos del Hospital fins a la Besurta. La ruta NO passa pel refugi de la Renclusa; es recomana fer l’ascensió en el dia.
Desnivell i horari: 1.500 m de desnivell, 5 h 30 min de pujada i 4 h 30 min de baixada, unes 11 h d’activitat.
En funció de les condicions també es pot pujar per la vessant sud, pel vall de Coronas. Punt d’inici: refugi de Pescadors (1.970 m).
Accés: prohibit amb cotxe particular a l’estiu. Microbus a les 5.00 h des de Senarta; també es pot agafar a Benasc. Cost: 17 € ida i tornada.
Desnivell i horari: 1.500 m de desnivell, 5 h de pujada i 4 h de baixada, unes 10 h d’activitat, inclòs el pas de Mahoma.